29 abril - El Montcau i la Mola al nostre abast
Fins un total de 17 participants ens vam reunir per fer una caminada clàssica pel parc natural de Sant Llorenç del Munt, la Mola i el Montcau des del Coll d'Estenalles.
Ens vam trobar puntualment a l'aparcament de Lild, al costat del Pont de Ferro de Manresa i un cop distribuits els cotxes ens vam dirigir directament cap a Navarcles, Talamanca i l'aparcament del Coll d'Estenalles tot esquivant algun ciclista que baixa pel mig de l'estreta i sinuosa carretera sense adonar-se'n que també hi ha cotxes que hi circulen...
Un cop a Coll d'Estenalles, de seguida ens vam posar en marxa, ja que tot i que el sol lluïa, l'aire era més aviat fresquet i era qüestió de no refredar-nos.
Primerament vam decidir fer el tram més llarg fins a La Mola, per després, de tornada, coronar el cim del Montcau.
Tot "xino-xano" gaudint del paisatge de Montserrat al fons i de l'esplèdit i nítid matí, vam pujar fins a la Mola, on vam descansar i fer un petit mos.
Allà ens vam dividir en dos grups. Uns van baixar més ràpidament per anar a conquerir el Montcau, i els altres, deleitant-nos en el paisatge vam decidir deixar el Montcau per una altra ocasió i anar directament a l'aparcament.
Mica en mica els núvols s'anaven formant i auguraven alguna descarregada tard o d'hora...Vam estar de sort i vam poder fer la ruta complerta amb sol. A l'hora prevista ja erem a dinar a casa.
Aquí teniu les fotos de grup dels dos cims.
25 de març- Esplèndit dia per visitar el Cogulló de Can Torre (Rajadell)
Tot el grup al Cogulló de Can TorreTot i el canvi d’hora un grup d’onze persones ens vam animar a llevar-nos d’hora per fer el recorregut circular de 18 kms entre Rajadell i el Cogulló de Cal Torre.
Així, a les 7.30 ens vam trobar a l'aparcament del Bàsquet Manresa, a la zona del Congost. Ens vam distribuir en cotxes i ens vam desplaçar fins a “Les Casetes” de Rajadell, punt de partida de l’itinerari. Vam començar a caminar, primer amb una mica de fred, però va ser poca estona perquè ben aviat vam començar a pujar per una pista forestal que ens va fer entrar a tots en calor. D’aquesta primera part cal destacar una antiga bassa que ara està en desús.
Després de quaranta minuts de pujada, vam abandonar la pista per agafar un petit corriol. I al cap d’una estona la primera recompensa: unes vistes del Bages i els seus voltants impressionants, i més amb el dia tan clar que feia. Continuant pel corriol vam divisar una antiga ermita: Sant Marc Vell. Uns quants ens vam desviar uns metres per tal de poder fotografiar-la de ben aprop, tot i que ara ja està en ruïnes.
Un cop acabat el corriol, de nou una pista que ens va portar al punt més alt del recorregut: el Cogulló de Cal Torre. Aquí vam fer una paradeta per esmorzar i per fer la foto de grup, uns amb càmeres professionals i d’altres no tant!
A partir d’aquí, el camí ja era de baixada. Primer per un corriol força malmès i després per una pista que semblava que no s’acabava per la calor i per la gana que començàvem a tenir! Finalment, però, vam arribar als cotxes i després de fer una mica d’estiraments vam tornar cap a casa.
29 gener 2012- Recorregut per la Serra de Montlleó amb força fred

Fins a 52 persones ens vam reunir per a realitzar la segona surtida de CEM Senders d'aquesta temporada. Tot i el mal temps de fred i neu que s'anunciava, la majoria dels participants ens vam trobar a l'hora indicada a l'aparacament del Lidl per anar-nos a reunir amb la resta a l'indret de l'inici de l'excurssió, a les afores de Manresa, a Can Poc Oli.
Des de l'allà, el Ramon va considerar adequat realitzar unes petites modificacions a l'itinerari, ja que part del mateix estava força enfangat i feia de molt mal caminar, sobretot pensant en tota la colla que èrem.
Així doncs, després de poc més de 5 ó 10 min de començar a caminar ens vam desviar, tot travessant la riera, cap al Pou de Glaç de l'Agneta, on uns quants, per torns, van entrar. Ens va sorpendre gratament tant les seves dimensions, que sols es veuen quan ets dins, com el seu bon estat de conservació després de la seva restauració.
Vam continuar pujant fins al Gorg dels Esparvers, on vam fer una primera aturada per contemplar a vista d'ocell la Riera de Rajadell. Seguidament, tot passant per unes cabanes, vam enfilar cap a la Carena de Montlleó. A mida que pujavem, semblava que la boira s'esvairia d'un moment a l'altre, però no va ser fins al final de la sortida que ho va fer, acabant lluïnt el sol.
Un cop dalt de la Serra, vam anar direcció Salelles fins el Mas de l'Oller, on la boira ens va deixar fotografiar uns paissatges realment insòlits. Semblava que els fantasmes apareixerien d'un moment a l'altre...
La tornada es va realitzar pel tram baix de la Riera de Rajadell, tot passant pel Grog de les Escaletes on vam aprofitar per fer una foto de grup abans d'acabar la sortida.
13 Novembre 2011- CEM Senders estrena curs a les Fonts de Navarcles
Font de l'AngleEn aquesta ocasió ens vam reunir fins un total de 20 assistents (11 dones i 9 homes) per fer el recorregut de 10 Kms de les Fonts de Navarcles tal i com haviem planejat.
A l'hora acordada ens vam trobar a l'aparcament del Lidl. Vam distribuir cotxes i ens vam desplaçar fins a la Font Vella de la bagenca població de Navarcles. Allà, tot seguint l'horari indicat, vam realitzar el recorregut continuant per la Font Nova, i la Font de Solervicenç, on vam trobar una serp que el Vicenç va ser capaç d'agafar amb les mans per ensenyar-la a tots els que estavem allà.
Un cop passat l'ensurt de la serp, ens vam dirigir direcció a la Font de l'Angle, i com havent passat la masia, ens vam desviar una mica per visitar la Font de Boixà, abans d'arribar a la Font de l'Angle (foto).
Tot seguint el riu Calders, vam visitar l'Esglèsia de Sant Pere de Viladecavalls i vam arribar a la Colònia Jorba, on van fer un petit esmorzar, tot recuperant forçar per enfilar el tram final de la sortida cap el Llac de Navarcles, Font de la Cura i tornada novament a la Font Vella, on haviem deixat els cotxes aparcats.
Un bon inici de curs amb una excursió relaxada de descoberta de racons del Bages coberts dels colors propis de la tardor.

